sóc Balena

Probablement l’element que ens influeix més alhora d’anar a bussejar. El vent arrissa el mar… en molta persistència i a fons acaba produint la mar de fons… la mar arrissada minimitza la visibilitat al no deixar penetrar bé la llum, la mar de fons aixeca i remou sediments minimitzant de nou la visibilitat, a la vegada que ens dificulta molt l’entrada a l’aigua… així doncs, el vent és fonamental per saber si val la pena anar a l’aigua o no…

Sense estar renovat aquest any a el CIB i amb molt poca motivació per part d’amics, coneguts en anar a bussejar, efectivament aquest any ha caigut en picat les sortides i immersions… tot i així, sabem que una altra causa que explica la dificultat a anar a l’aigua és la logística, tot el dia disponible… tot un matí… cotxe… diners… complicat. Així que per minimitzar la logística i en un atac d’ira vaig decidir adquirir una botelleta petita per poder anar sol i de manera immediata a sotaigua al mateix escull fàcil i ràpid de Sant Pol. És clar, perqué no? t’imagines poder decidir ràpid i fàcil el poder posar el cap sotaigua durant aprox. 45min. a uns 5m per veure cuatre pedres, peixos? perqué no? al Tarridas, a les Escaletes… al Morer… així ràpid! sense dependre de ningú!! només de mi mateix per baixar i entrar a l’aigua en qualsevol moment i ràpid.

Hola Balaneros!

Tal com comentàva en l’últim article, aquest any, estava pendent de com encaixaría la primera immersió de la temporada, sí, ja ho vaig comentar, per les sensacions en les que vaig acabar l’any passat…

Ostres! doncs després d’un hivern on francament no he estat massa inquiet pel que fa el retorn a l’aigua, val a dir que desde principis de Juny i sabent que anàvem a passar el pont de Sant Joan amb les mares i els pares de l’Escola Mireia cap a Calella de Palafrugell, les ganes de busseig em van començar a bullir… sí, cada vegada que s’acosava el dia de la revetlla, qüasi bé pensava més en estrenar temporada i busseig amb l’amic Eduard que no pas amb els petards… 😮🙃😊. Doncs impressionant, va anar de manera inmillorable. Ens ho vàrem passar teta!!!

Iep Balaneros!! quan de temps!! si… costa… costa molt mantenir regularment entrades i articles, però bé, aqui hi torno altre vegada i sense mai oblidar-me del tot. Quantes coses!!!

A punt per arrancar nova temporada 2024! M’obligo a escriure aquest article perqué… sí… creia que no em passaria mai… però ha arribat 😥😬🙋‍♂️🤷‍♂️… la desmotivació!!? comor? creia que no em passaria mai!!? portava desde 2019 que em vaig treure el títol OW amb el CIB força enxufat i actiu, amb el busseig bastant al cap… blogs, material, documentació, videos… sense pausa i sense flipar-me, però amb força activitat… no sé, a partir de finals d’estiu de l’any passat (2023), vaig tenir algunes sensassions continuades no massa còmodes a l’aigua, i això em va anar minant, i desmotivant treient-me les ganes de tornar-hi… és curiós…🤷‍♂️😥. En tot cas, crec que és “normal”, són ja 50anys i imagino que NO sempre és fàcil trobar-se perfectament per entrar a l’aigua, i, efectivament, crec que al final bussejar exigeix un estat físic i mental prou potent per poder disfrutar com cal… de fet, parlant per exemple amb l’Eduard Ferrer, i veient la seva evolució… li va passar exactament el mateix fa 2 anys! va fer l’última immersió a Medes amb mi, i als següents dos anys es va despenjar i ja no vaig veure que tenia cap interés en seguir bussejant, almenys, de moment… bé, crec que aquesta vegada m’ha tocat a mi… 😬😥. De fet, aquestes coses es noten i un les sent tant, que és impossible auto-enganyar-se. D’entrada… no m’havia passat mai, a aquestes alçades encara NO HE RENOVAT EL CARNET/QUOTA DEL CIB!! Sense, per tant, ASSEGURANÇA!! amb la revisió mèdica pràcticament (al Maig 2024) CADUCADA!! i el més greu… sense un especial interés per fer-ho, i amb certs dubtes… 😥😪.

Balaneros! Bon estiu! ja està aqui… després de Sant Joan… ara si que ha arribat l’estiu. En aquestes, ahir dia 26 de Juny, i després de l’última immersió a Tossa, fent teletreball a Sant Pol, vaig baixar a la platja cap a les 18:30. En el mini-escull “destrossat” de Sant Pol, fent ús dels ploms, part parcial de neopré, aletes i ulleres, vaig realitzar una mica d’snorkel (tubeig) per l’espigó. Com cada any.

A principis d’aquest any (2023) em vaig proposar un repte: Actualitzar i crear un nou diari de busseig propi de sócBalena. Content estic!! després d’uns mesos d’estudi puc fer una primera entrega molt senzilla però suficientment pràctica i funcional per enregistrar fàcilment cada immersió que fem!

La tecnología web que he aplicat ha estat la convinació d’una pila MEAN amb Mongo DB com a base de dades per emmagatzemar les fitxes de cada immersió, els frameworks Express i Angular i el motor Nodejs.

Just passat l’hivern i encarant la primavera, he pogut comprobar com efectivament cada any entre el Gener i el Febrer es produeixen les Minves. Aquests són uns dies d’altes pressions atomosfèriques que fan que la mar estigui com una bassa d’oli.

Es curiosíssim com efectivament es pot captar i visualitzar perfectament la forta pressió de l’aire sobre el mar que provoca l’Anticicló instal·lat a l’atmosfera.

Febrer 2023 – Lloret de Mar (La Dona Marinera)

Surfejant, ja era hora… finalment una nova breu però obligada entrada sobre el gran Pau Riba, que ens va brindar fa temps amb la Fireluche una joia musical de poesia marina. Una petita referència final a aquells que ens agrada capbussar-nos! Gràcies Pau! per tú!

Per fi va arribar el dia. Que divertit va ser! Allò que va néixer a principis d’estiu a motivar a en Gibert a provar l’escafandre autònom, va anar passant de boca en boca per la família, i ahir (18/Set/2022), es va culminar un cap de setmana fantàstic a casa les Irazola amb gairebé tot el jovent Mataroní amb un bateig múltiple i simultani de gairebé tota la cosinassa.

Els batejats van ser finalment:

Vagi aquest post per comentar l’estrena de 2022!!

Això mateix, el passat 7 de Maig no podia més i vaig concretar amb l’Oliver de Vanas Dive per poder fer una immersió senzilla (com cada any) a Barcelona. Per arrancar temporada.

Aquesta vegada tocava provar dos nous estris adquirits durant anteriors setmanes. Per una banda, els pantalons curts amb butxaques i anellatges. Van anar força bé. No ser massa necessari utilitzar les butxaques, però sí que en dos moments donats van ser útils. Per una banda, la recollida del clàssic plom de pesca. Ok. Cap a la butxaca!! Ara si!! D’altra banda, també em va servir per penjar la màscara de busseig i poder col·locar-me les aletes amb comoditat i sense perdre’s ni haver-les de tenir penjades al coll (incòmode si la cinta és més o menys curta). Igualment, i per temperatura de l’aigua (16°) em van servir per reforçar l’aïllament tèrmic en la zona pelviana i en extremitats inferiors.