Punta Santa Anna…
Balaneros! per fi! ostres… després de l’odisea del mal de queixal i la lumbàlgia per fi vaig trobar-me prou bé per poder trobar un moment i fer una escapada desde Sant Pol cap a Blanes (punta santa anna) per fer immersioneta.
Després de tres setmanes! literal! amb l’ampolla plena guardada a Sant Pol, dit i fet. Aprofitant que la Clàudia venia a ajudar a Sant Pol a els pares (neteja, dinars…), vaig comentar a la mare (dolors) de que m’escaparía cap a Blanes, que no contèssin per dinar fins a la tarda i que aprofitaría migdia per provar sort. Efectivament, essent un dijous (30 de Juliol) i al migdia, no vaig trobar gents de trànsit desde sant pol cap a blanes i per l’autopista. Amb un plis, em vaig plantar al banc del sinofòs tenint la sort de trobar zona blava allà mateix.
Com ja sabía, la logística, en aquest punt és perfecte. fàcil. El racó (com ja és sabut i explicat en anteriors articles) és fantàstic a nivell de comoditat logística, distància entre cotxe i aigua, distància de Sant Pol i pel busseig de platja fàcil, ràpid i amb garantía de profunditat acceptable a poc alateig.
Efectivament. Migdia. Dijous entre setmana i en plena hora de dinar. Ni déu. Poca gent. Aigua més que acceptable, vaig anar fent recorregut seguint espigó sense arribar a la formiga (aquest cop no la vaig veure), tot i així, virant cap a l’esquerra, vaig anar passant plana (aburrida) fins trobar ràpidament el famós arquet dels bateigs (es troba a uns 7m). Desde l’arquet, vaig anar tirant cap a nord fins anar agafant més profunditat, cap els 9m.
En aquest punt, i a diferència d’altres vegades, vaig topar amb una paret roca prou maca, recta, profunda fins a 10m on al fons hi havia força posidònia. Ostres quin racó més xulo a Blanes! aquest punt és guapíssim. Definitivament és un lloc ideal per aquest tipus de busseig. Clarament hi tornaré, i m’agradaría acabar dominant molt aquest recó. Me’l vull fer meu i conèixel. És ideal!!
Tot content, vaig estar però poqueta estona a aquesta profunditat però em va permètre veure que hauré d’anar-hi més directe per poder estar més estona i poder disfrutar de la posidònia així com de la paret. Vaig arribar a veure una morena nedant lliurement, també un canó túnel molt agradable per jugar a contra llums i un nero mitja d’una mida prou maca veient-lo també de ben aprop. Espectacular, en serio. molt bé. vaig disfrutar com un boig.
Clarmanent doncs, aquests moments de migdies, fora d’horaris convencionals i de cap de setmana són els millors per gaudir de la punta santa anna. La vull conèixer i dominar molt!!! caldrà doncs anar-hi més sovint!
A veure si ho puc seguir fent! fantàstic!!
