Pels bussejadors, la llei de Henry és molt important. És la llei física que explica el fenomen que va directament relacionat amb les malalties de descompressió (ED) que pot patir, amb conseqüències molt greus, qualsevol bussejador que no respecti ni entengui mínimament aquesta llei física.
Veiem, literalment que ens diu la llei, i després intentarem explicar-la breument i de manera senzilla.
A una temperatura constant, la quantitat de gas que es dissol en un líquid, és directament proporcional a la pressió parcial que exerceix aquest gas sobre el líquid
Considerem i apliquem aquesta anterior definició pels bussejadors. Molt bé, ja sabem (per altres articles) el què és la pressió parcial d’un gas (exemple, la Pp del N2, la Pp de l’O2…, recordem Llei de Dalton i toxicitat dels gasos en l’aire!!).
També sabem, que podem considerar la temperatura constant, com a temperatura corporal interna del cos humà. Aprox. entre 35,5 i 36,5 °C. Sabem que l’organisme s’autoregula per tal que internament el nostre cos es bellugui sempre entre aquests marges de temperatura i que ni baixi, ni pugi més. Va bé!, aleshores si a més a més, considerem el ‘líquid’ el nostre reg sanguini… ja tenim tots els elements per tal que un bussejador pugui ‘patir’ aquesta llei!!
Així doncs, caldrà entendre que el lloc on es produeix el contacte entre el gas i el líquid és en els pulmons. Concretament en els micros saquets d’aire coneguts com a alvèols. En els alvèols dels pulmons es produeix l’intercanvi/entrega de gas O2, N2 a la sang. Això mateix. És des dels alvèols petits que es produeix aquest intercanvi de gas, per oxigenar la sang, i a la vegada, aquesta entrega l’accés de CO₂, N2 als alvèols per així pugui ser expulsat de l’organisme a través del sistema respiratori mitjançant la respiració. En els bussejadors… és en cada moment que es veuen les bombolles! És clar, a cada expiració/exhalació.
Per tant, i per anar-ho explicant, només ens faltarà introduir els conceptes dels estats en què es pot trobar un líquid (la sang) respecte a la quantitat de gas dissolt o la capacitat d’aquest en absorbir-lo o no. Parlarem de Pp (pressió parcial) del gas, i de la tensió del gas, que seria la pressió que fa el gas dissolt en el líquid, és com si fos la capacitat d’absorció de gas que tindria el líquid, la sang.
Per tant, els estats en què es pot trobar un líquid (sang) respecte als gasos que conformen l’aire (bàsicament N2, O2 i CO₂) seran:
Saturat: És quan el gas en el líquid es troba equilibrat. És a dir, la quantitat de gas que s’absorbeix, és la mateixa que el gas que s’elimina. Per tant, la Pp = Tg (essent Pp, pressió parcial i Tg tensió del gas ó capacitat d’absorció). Cal destacar, que per exemple, en superfície, és a dir, fent vida normal, la sang està saturada de N2. Per tant, destacar, que quan comencem una immersió, ja la comencem saturats de N2. Per tant, és obvi, que ràpidament, a la que guanyem profunditat, quedarem sobresaturats de Nitrogen.
Insaturat: Quan la tensió és inferior a la pressió parcial del gas, que és major. És a dir, quan el líquid, la sang, és capaç d’absorbir més molècules del gas. És doncs, l’acció de la dissolució del gas cap al líquid…
Sobresaturat: En aquest estat, el líquid, la sang, ja NO pot absorbir més gas, i per tant, el líquid, comença a alliberar el gas, passant-lo a l’aire, a l’alvèol. És per tant, en aquest punt, on hem d’estar atents en fer la parada de seguretat i pujada lenta, per tal d’assegurar, que aquest sobresaturament de nitrogen a la sang, es vagi eliminant per la respiració, per tant, pujant MOLT LENTAMENT i fent parada de descompressió. Que no és res més que aturar-se durant típicament entre 3 i 5 minuts a uns menys 3 o 5 m de profunditat, per tal de deixar temps al nostre cos a eliminar la sobresaturació de N2 que tenim dissolt a la sang. És clar, no ens sobresaturem d’O2 perquè el nostre cos el consumeix! (que no passa mai amb el gas N2, que el cos no el fa servir per res).
Res més!, així doncs, per resumir, Henry, ens ve a dir això, que com que ens sobresaturarem de N2 i per tant en tindrem MOLT de diluït/dissolt a la sang, hem d’anar MOLT LENTS i PARAR a la pujada perquè en disminuir la Pressió parcial del N2 (Pp N2), la sang sobresaturada tendirà a expulsar aquest accés de N2 passant de líquid a estat gasós, i per tant hem d’assegurar que es passi en els alvèols per poder-lo expulsar via respiració!!, si anem i pugem massa ràpid el que passaria és que aquest gas sortiria també pels teixits, formant micro-bombolles per després formar macro-bombolles i per tant a l’estar dins el reg sanguini poder provocar obstruccions i embòlies gravíssimes.
Si tenim en compte això, velocitat d’ascens MOLT lenta, no deixar MAI de respirar (per tal de poder expulsar l’accés de N2 !!!), i practicar sempre que es pugui la parada de seguretat, podrem estar tranquils per no tenir ni patir cap símptoma d’ED.