Física en el Busseig (II). Llei de Boyle i Mariotte.

General

Benvolguts aficionats al busseig, aquest article pretén ser el primer d’alguns més que aniré publicant sobre la relació i importància que tenen algunes de les lleis físiques dels gasos i que ens afecten de ple a la pràctica del busseig. De fet, com ja sabeu, aquestes s’expliquen com a temari fonamental al curs d’una estrella o Open Water pel busseig recreatiu.

En aquest primer article, explicaré de manera molt bàsica la Llei de Boyle i Mariotte.

Aquesta llei física sobre els gasos, ens diu el següent:

A temperatura constant, el volum que ocupa una massa de gas, és inversament proporcional a la pressió que s’exercita sobre aquesta.

P X V = P1 X V1

Essent P1 i V1 constants. Per tant si P és pressió i V volum (imaginem el volum dels nostres pulmons, aprox. 5 Litres), tindríem:

A superfície:

P=1atm i V=5l

1atm x 5L = 1 x 5

Si augmentem la pressió a 2 atm (és a dir, com si com a bussejadors ens trobéssim a -10 m de profunditat) tindríem per tal que es mantingui i compleixi la fórmula, la meitat de volum en els nostres pulmons!

2atm x 2.5L = 1 x 5

Si considerem i analitzem l’anterior definició, veiem que se’ns pot aplicar a les persones, als bussejadors considerant possibles masses de gas, els Pulmons, les Oïdes o les foses Paranasals. Si a més a més sabem que el nostre cos sempre i de manera automàtica regula la nostra temperatura corporal a un valor constant entre 35,5 – 36 °C, aquesta llei se’ns aplica directament a aquestes parts corporals comentades.

Així, és clar que aquestes masses queden reduïdes en un volum més petit a mesura que ens anem  submergint a més profunditat, ja que la pressió exercida és més alta. Val a dir, que aquests canvis són més significatius dels 0 als -10 m de profunditat.

Llei de Boyle i Mariotte. A més pressió, menys volum (a temperatura constant)

El fet que les oïdes siguin especialment més sensibles i que aquest canvi de pressió sigui insuportable si NO hi fem alguna cosa, és perquè a diferència dels pulmons o les foses paranasals, l’oïda (timpans), ve formada d’un cartílag molt més gruixut que la membrana dels pulmons, i per tant quan s’exerceix aquesta pressió i per tant disminució de volum, les parets en ser dures no es poden deformar com els pulmons i per tant, apareix el dolor.

En el cas de l’oïda, per evitar una lesió, realitzarem inclús abans que apareguin les molèsties, la coneguda maniobra de Valsàlva, que consisteix a tapar-se les foses nasals i bufar fent que s’exerceixi una pressió inversa que “lluiti” contra la pressió externa i per tant quedi la cambra de l’oïda amb una pressió neutralitzada i per tant el timpà torni a quedar en posició/forma normal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.